Música per a teatre

Projecte Olympus. Volum 1: Prometeu (2020)

 






OLYMPUS tracta d’aportar una visió crítica i disruptiva de la mitologia que està en la base del nostre sistema cultural a través d’un llenguatge multimèdia, proper i molt directe.

El primer volum de la sèrie té com a protagonista, precisament, Prometeu. Diu el mite que Prometeu és castigat per Zeus per haver lliurat el foc als homes, alliberant-los així de la seva condició animal. Així, una àliga devorarà eternament el fetge de Prometeu per haver desobeït el cap de l’Olimp. 




Encara que també podríem dir que una àliga devorarà eternament el fetge de Prometeu per haver donat una oportunitat a la raça humana a través d’un acte de solidaritat. És Prometeu un sabotejador que mereix el seu càstig o algú que es posa en perill en primera persona per rebel·lar-se contra poders despòtics? Ho fa de manera sincera i raonada o simplement per rebequeria i donar-se importància? Els mites grecs, com tots els mites, hi són perquè a través d’ells puguem interrogar-nos sobre la naturalesa humana, no per força per trobar respostes unívoques.

Agrupación Sr. Serrano ( http://www.srserrano.com )


Roger Costa: disseny de so i banda sonora


Kingdom (2018)     


Agrupación Sr. Serrano ( http://www.srserrano.com )


Roger Costa: Sound Advisor i Màstering de so directe


Kingdom barreja amb esperit irreverent plàtans, King Kong, consum, coreografies virils, publicitat, punk rock, supermercats, creixement, descontrol, expansió, multinacionals, escassetat de recursos, cops d’Estat, zoofília, trap i homes molt homes en una festa sense fi.

Birdie (2016) 


Agrupación Sr. Serrano ( http://www.srserrano.com )


Roger Costa: disseny de so i banda sonora


Dos miratges. D’una banda guerres, grans sequeres, desforestacions massives, costes contaminades, explotació laboral, inestabilitat política, pèssimes condicions sanitàries, persecucions, deportacions forçades, explotació abusiva de recursos naturals, aqüífers esgotats, escassetat d’aliments...

De l’altra, supermercats ben fornits, seguretat al carrer, estabilitat familiar, bons serveis sanitaris, llibertats, treball remunerat, respecte pels drets humans, benestar, reciclatge i energies renovables, prosperitat, mobilitat social...

</frame>

I entre els dos miratges, estols d’ocells. Milers d’ocells en migració constant, traçant formes impossibles sobre el cel. Moviment. Moviment incessant. Ocells, i més enllà, planetes, asteroides, matèries primeres, galàxies, sang, cèl·lules, armes, àtoms, electrons, publicitat, quarks, ideologia, por, residus, esperança. Vida. Res en el cosmos s’està quiet. La quietud no existeix, és una quimera. L’única cosa que hi ha és moviment.

Si és impossible aturar un electró, quin sentit té posar tanques als estols d’ocells?

A House in Asia (2014) 


Agrupación Sr. Serrano ( http://www.srserrano.com )


Roger Costa: disseny de so i banda sonora


La casa on s’oculta Gerónimo al Pakistan. Una còpia exacta d’aquesta casa en una base militar a Carolina del Nord. Una altra còpia d’aquesta casa a Jordània, on es filma una pel·lícula. L’operació de recerca i captura més gran de la història. Un xèrif obsessionat amb una balena blanca. Els nois de Take That preparant-se per a una missió històrica. Indis i cowboys. Avions i cerveses. Còpies, reflexos, imitacions i hamburgueses.

A través del seu llenguatge marca registrada (maquetes, vido-projeccions, manipulació de vídeo en temps real i voluntariosos performers, l’Agrupación Señor Serrano presenta un western escènic on la realitat i les seves còpies es barregen, dibuixant un retrat despietadament pop de la dècada que va seguir l‘11S i que va donar pas al segle XXI.

</frame>

Un barri de barraques cremant. Funky a tot volum. La crisi del sistema hipotecari. L'Anglaterra victoriana. Nius, caus, coves i mansions. 42.879 desnonaments el 2011. Brickland. L'horror. Un banquer somrient. Un constructor somrient. La nostàlgia de la llar. Molt vídeo. Molt més vídeo en directe. Paradisos tahitians. El dret a l'habitatge. El dret a l'aire condicionat. El dret a la tele de plasma. España va bien. I Marlon Brando fent de John Brickman. Ni més ni menys.

L'Agrupación Señor Serrano presenta Brickman Brando Bubble Boom, un biopic escènic sobre la vida de Sir John Brickman, el constructor més important de l’Anglaterra del segle XIX, home visionari i emprenedor que va inspirar el primer sistema hipotecari de la història.

Brickman Brando Bubble Boom (2012) 

 

Agrupación Sr. Serrano ( http://www.srserrano.com )


Roger Costa: disseny de so i banda sonora


Quatre performers, onze maquetes i centenars d’ossets de goma conformen el món on es desenvolupa Katastrophe: una faula idiota sobre la Civilització humana, centrada en les catàstrofes. En aquest marc, els ossets patiran terratrèmols, marees negres, guerres i exterminis. Tot això realitzat en viu a través d'experiments químics i accions subversives. Emmarcant l'espai, tres grans pantalles submergeixen l'espectador en aquest món pop de caos, joc i destrucció.

Katastrophe (2011)  


Agrupación Sr. Serrano ( http://www.srserrano.com )


Roger Costa: disseny de so i banda sonora.

Veu: Susanna Abellán


</frame>

Katastrophe planteja si hi ha alguna diferència entre una catàstrofe natural, una catàstrofe 'natural' provocada per l'home i una catàstrofe humana. O dit d'una altra manera, si les morts provocades per un tsunami són equiparables a les causades per una fuita radioactiva o a les produïdes per una bomba atòmica. Hi ha alguna relació entre la violencia humana i la violencia que desferma la natura? És el mateix Pompeia que Txernòbil? És el mateix Auschwitz que Pompeia? La indiferència cap als homes de l’acció de la natura justifica o explica la indiferència cap als homes de l’acció d’altres homes? Katastrophe es nodreix del llenguatge escènic que defineix l'Agrupación Señor Serrano: performance, dansa, teatre físic, vídeo en escena i tecnologia interactiva.

Una co-producció de l’Agrupación Señor Serrano i el Festival Hybrides de Montpelier. Amb la col·laboració i el suport del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de la Generalitat de Catalunya i de l’Instituto Nacional para las Artes Escénicas y la Música, el Centre National des Écritures du Spectacle (Avinyó), de l’Stalker Teatro (Torí), del Programme Odyssée – ACCR (Ministère de la Culture et de la Communication, França), de la Sala Beckett (Barcelona), de l’Estruch de Sabadell i l’Institut Ramon Llull.